L'avaluació

Ens trobem front a una gran importància quan parlem d'avaluació, i afirmem amb força i convincència que mentre aquesta no canvii, no podrà canviar tampoc el sistema educatiu.

Malgrat aixó, moltes vegades passa desapercebut ja que alguns mestres ho entenen només com una correcció o nota,i, personalment jo, esperc que si algú veu el terme “avaluació” baix aquest punt de vista, canvii d'opinió qual acabi de llegir aquesta entrada.

Així con bé diu Jose Luis Castillo (2011) al seu video:” El timón que nos puede permitir esa reinvención de la profesión docente, el timón más eficiente, el timón más eficaz puede ser la evaluación” , podem dir que l'avaluació és molt important perquè és el motor de l'aprenentatge, allò que ho condiciona tot.

Passarem ara a definir els diversos tipus que hi ha segons els diversos criteris mitjaçant els quals es poden classificar.

1.Pel que fa a la FINALITAT:

• Inicial o diagnóstica: serveix per conèixer el punt de partida dels alumnes i els seus coneixements previs.
• Sumativa: serveiz per arribar a conèixer el resultat final.
• Formativa: Serveix per conèixer l'aprenentatge durant el procès.

2.Pel que fa al MOMENT de la seva aplicació:

• Inicial: Coincideix amb l'inici del procès.
• Processual: És una avaluació al llarg del procès.
• Final: Està vinculada al final d'un procèss per conèixer si s'han aconseguir uns objectius.

3.Segons el GRAU DE RELACIÓ amb l'evaluador:

• Externa: si els agents avaluadors no han participat en el procès d'ensenyament-aprenentatge.
• Interna: La realitzen els participants del procès que s'avalua. 

4.Segons l'AGENT 

• Heteroevaluació: la persona que evalua no és la mateixa que la que aprén, algún avalua la feina d'un altre.
• Autoavaluació: Persona que aprén s'avalua a si mateix.
• Coevaluació:Es tracta d'una avaluació d'iguals, on les persones s'evaluen entre elles.

 Tradicionalment l'avaluació s'ha entés com un instrument per sancionar i qualificar on el subjecte d'avaluació és l'alumne. Aquest tipus d'avaluació seria de caire: diagnòstic,final, interna i respondria a una heteroevaluació del mestre cap als alumnes.

Segons na Neus Sanmartí  explica en el seu video de la seva conferència feta a Eivissa que  el procés ha de tenir tres etapes: recollir informació, analitzar aquesta, emetre un judici i prendre decisions. Però una visió competencial de l'aprenentatge comporta canviar: què,com, quan i per què s'avalua. 

L'avaluació de l'ensenyament i aprenentatge per competències cal que sigui orientadora, personalitzada i participativa, com bé diu l'autora: "L'avaluació com a mitja per comprovar què s'ha aprés i quantificar o qualificar els resultats d'un procés d'ensenyament-aprenentatge per tal d'orientar l'alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per classificar o seleccionar l'alumnat" És a dir, que s'avaluï no només el producte final sinó tot el procés d'aprenentatge.

Un altre tret que té una gran importància en tot aquest procés del canvi de l'avaluació, és el fet de ser transparents amb els criteris de correcció i fer-los públics, permetent als nens sabre que és allò que s'avaluarà i com es farà, fins i tot pactant amb ells la possibilitat de canvis en els criteris depenent dels seus interessos.
Per a que tot això canvii, no basta deixar tot en mans dels docents, ja que les families juguen un paper clau en aquest procés. Cal que aquestes canviin la seva visió tradicional de l'escola i deixin de pensar que quant més deures té el seu fill i que quantes més hores passin davant de l'odiós llibre de text, més aprén. Així arribarem també a canviar la pregunta" quina nota has tret?" per " que has aprés a classe?","Com ho has fet?"

Autor: Sergis Blog

Jo pensava que només hi havia una manera d'avaluar, la tradicional, i que aquesta era la correcta. De fet, sempre era de les persones que no es quedava tranquila fins que no em donaven la nota dels examens i veia més d'un cinc en aquella qualificació. M'he adonat de que una nota no diu res, que els números amaguen moltes coses i que normalment només recullen allò que l'alumne no sap fer, i  no incideix en allò que fa bé.
Des que vàrem començar a parlar de competències, tinc clar que el tipus d'aprenentatge s'ha de avaluar tenint en compte una funció orientadora i no pas diferenciadora, i que ha de respondre a uns criteris previs per tal de que l'alumne s'apiga que és allò que s'avaluarà.
A més he aprés que l'avaluació ha de servir per conèixer no només on falla l'alumne sinó també per sabre on falla el mestre, ja que moltes vegades allò que és erroni és la metodologia que s'utilitza. El mestre ha d'adequar-la a les necessitats dels seus alumnes.

L'artefacte d'aquesta setmana no el coneixia(com la majoria d'eines que aprenem setmanalment). I he de dir que m'ha semblat molt senzill d'utilitzar i molt original, ja que mai haviem pogut fer un artefacte en el qual participar tota la classe conjuntament. D'aquesta manera, expressem les nostres opinions, ja siguin escrites o grabades oralment, amb la resta dels nostres companys.

·