lunes, 21 de octubre de 2013

El Rol del mestre.


Com ja hem parlat en publicacions anteriors, l'educació és un element de la societat que, afortunada o desgràciadament (depén de com es miri)va evolucionant amb el pas del temps.

Parlem del Rol del mestre i precisament d'aixó parla l'autor Santos Guerra, on explica que ser professor, no és gens fàcil, que no és gens fàcil fer la feina que pares o tutors no poden o no estan dispostos a fer.Tampoc és gens fàcil, amb tota la pressió que se'ls hi posa, que aconsegueixin treure bons resultats de les seves labors, amb poca informació i, cada vegada més, en unes péssimes condicions (augment d'hores, baixada del salari etc)
També Jaume Carbonell parla del mestre i, en el seu capítol vuit comença diguent que el professor té dos enemics, per una banda l'individualisme,una defensa per a protegir-se de les crítiques, on fins i tot arriven a convertir les aules en finques particulars. I per altra banda, el corporativisme, la anteposició d'interesos d'un col·lectiu docent a uns interessos d'un claustre sencer, per exemple.
Jaume Carbonell també ens  parla de sis models de mestres.
El primer, el model absentista, aquells que pateix adicció al llibre de text i que cerca una màxima comoditat.
El segon, un model especialista, molt centrat en la seva assignatura i sense importar-li més res. El tercer, el model autista, un mestre que pretén allunyar-se de la realitat, refugiant-se en lectures etc. El quart, el model nostàlgic, on la seva tasca consisteix en idealitzar temps passats, i en conscienciar-se de que tot és inútil. I per últim, tenim el model queixa permament, professors que, com el propi nom indica, només tracten de queixar-se de tot el que els envolten. La sala de professors passa a ser el seu lloc preferit per a donar lloc a queixes i protegir-se de l'alumnat.
Encara que Jaume Carbonell mostra desacord amb els models esmentats anteriorments també dona deu atributs als mestres que saben realitzar una mica millor la seva docència:
  • Coneixement de l'infància i adolescència. Consisteix en posar-se en la pell de l'alumne i experimentar junt amb ell les noves experiències.
  • Relació amorosa i afectiva. Jaume Carbonell afirma que el coneixement ha d'anar unit amb una carga d'emotivitat, i que els mestres han de tenir bones relacions amb els seus alumnes, brindant amor i afectivitat.
  • Relació amb la cultura. Els mestres han de tenir consciència del temps i l'espai en el que viuen, han de tenir passió per l'escriptura, per aprendre coses noves cada dia, etc.
  • Sabes fer pràctic. Conjunt d'habilitats que saben posar en pràctica. "Cada día es una aventura en la clase".
  • Innovació crítica i progressista. Curiositat per conèixer, capaços de transformar el procès d'instrucció en l'aventura de l'educació.
  • Compromís polític i social. Ajudar als alumnes més desfavorits a integrar-se plenament en la societat.
  • Formació permanent. Estar dispostos a aprendre durant tota la vida, ja que és fonamental per a la docència(molts docents creuen que quan acaben la carrera, mai més han de tornar a estudiar).
  • Cooperació i xarxes socials. Ja que l'ensenyament és una activitat solitària i s'ha d'aconseguir vèncer mitjançant la tecnologia la soletat de les aules i dels centres.
  • Hi ha raons per a l'esperança. Esperança de que el sistema educatiu evolucioni. Els professors poden arribar a tenir una gran autoritat sobre la vida dels alumnes.
Facem referència també al nou model TPACK.

Com és possible que el mestre es formi en contingut(Content knowledge) i pedagogia(pedagogycal knowledge) per separat? Aquesta qüestió va plantejar-la Shulman al 1896. Per a aquest científic,el bon professorat consistia en aquell que era capaç de fer una síntesi de tots dos. ---> Pedagogical Content Knowledge.
Hem de dir que el sistema espanyol es bassa en aquest rol per formar al professorat.
Però aixó no era suficient. Més endavant, uns investigadors, al 2006, varen dir que no era suficient i que s'havien d'aplicar les tics---> Technological Knowledge(TK)
Aleshores, al s. XXI, disposem d'un model TPACK(Technological Pedagogical Content Knowledge ), un model que a més de formar-se en contingut i pedagogia a la mateixa vegada, s'adapta als avenços tecnològics per desenvolupar la seva docència.


Autora: Melanie Rodríguez.
Baix el meu punt de vista i ara que estic formant-me per arribar a ser mestra, estic cada vegada més convençuda de que aquesta professió no és gens fàcil, i que pot ser cada vegada ho sigui menys.
He de dir que aixó no em lleva les ganes de seguir estudiant la carrera, molt al contrari, cada vegada tinc més ganes de formar-me i arribar a ser una mestra que sàpiga corregir tots aquests errors dels que parlen els grans autors.(Jaume Carbonell, per exemple). Aixó no significa que seré una mestra perfecta, ni molt menys, pero si posaré totes les meves ganes en ser-ho.
No vull que la meva experiència com alumna em serveixi per a realitzar la meva docència, i no en vull per molts motius. Principalment perqué he estat instruïda en una escola tradicional, quasi sense conèixer pràcticament res del constructivisme. El constructivisme, mètode d'ensenyament del qual ja hem parlat prèviament, és on els profes d'avui en dia es deurien de veure reflexats i educar a partir d'aquest als seus alumnes.
Volguem o no, les TICS estàn molt presents a la nostra societat. Si ens plantejàrem viure sense elles, tal vegada sen's faria la vida molt difícil, fins i tot sen's fa un nus la gola si només ho pensam.
I si donem una passa més enllà, i tots els futurs mestres reflexionem sobre quin grau d'importància tindràn les TICS per a la nostra docència, la gran majoria arribariem a la conclusió de que pot ser son quasi imprescindibles, i a la mateixa vegada, ens ajudaran a complementar una educació de molt més alt nivel i molt millor.
Em va agradar molt l'exemple de Jaume Carbonell quan parlava de la importància de les TICS. L'autor deia que gràcies a les TICS, si per exemple feim una classe d'art i concretament estem donant el renaixement, pot ser si no existiren les TICS, hauriem de cargar tots el dies amb mil fotos per a que els alumnes observessin les obres. Ara, és ben diferent, només amb l'adquissició d'un pendrive, un ordinador i pissarra digital, podem mostrar als nostres alumnes mil i una foto si volem només conectant el pendrive a l'ordinador, molt curiós.
Per aixó, les TICS s'han tornat imprescindibles i, a l'hora que tenim coneixement de contiguts i pedagogia a la mateixa vegada, els hem de tenir també a l'hora d'utilitzar les noves tecnologies(TPACK). Aleshores, estic ben d'acord en que el bon mestre és aquell que es troba just al centre, just al total coneixement de tots tres elements.


Autora: Melanie Rodríguez







No hay comentarios:

Publicar un comentario